Sembla que tots els sistemes complexos evolucionen a partir d’unes poques regles senzilles. I  amb aquest pensament, despleguem pautes de joc i provem d’existir plegats. Partint de la idea d’entramat i del so de les cordes, habitem el moviment que comença a les mans: donar-nos les mans, agafar-nos, sostenir-nos, nuar-nos… Per traçar una partitura física d’interdependències i confiança mútua; d’acords però també de dissensions, d’equilibri compartit, d’afinació i de desordres, de cossos que es repleguen sobre ells mateixos i cossos que es despleguen en moviments col·lectius. Una partitura sobre el grup, les seves arestes i les seves derives.