"Lanada" és una proposta escènica i de poètica visual que exposa els marcs de la soledat des de la mirada d'algú que sempre ha estat rodejat.

​

Des del desig d'utilitzar el cos com a eina principal i, confiant en la dansa contemporània per fer-ho, la peça abraça les preguntes  Quina és la fisicalitat del buit.  i   Quin és el pes de sostenir   per narrar, mitjançant cos cossos que es fusionen, la vivència d'aquest ser; un autoretrat a escena,

Concepte i coreografia
Col·laboració en el desenvolupament coreogràfic

Intèrprets a escena

Ajudantia a la dramatúrgia

Agraïments

Nora Baylach
Raúl Lorenzo, Priscila Garrido

Júlia Auladell i Maria Arronis

Laia Nogueras

Àrea, espai de dansa i creació

" Una fotografia en blanc i negre d’una pinassa encara amb fum després d’un incendi.

Adrien Brody a la pel·lícula “El pianista” caminant desolat.

La pregunta “Què queda quan ja no queda res?”.

Una caixa de màrmol negre.

Una sirena fosca.

El petroli de La catàstrofe del Prestige.

Dues germanes siameses.

Quedar-se quieta quan el semàfor està en verd.

Un incendi a l’habitatge d’una parella majors de vuitanta anys.

Una planta trista.

Un túnel negre vertical.  "